El Temps segons Joan Brossa

La concepció que tenim del temps és única i lineal. Però què passaria si a cada hora, a cada minut poguéssim estar també en altres moments del temps?

La desobediència

Des de petits, la nostra escala de preceptes està encapçalada pel principi de l’obediència. A partir d’aquesta sagrada obligació es deriven tots els altres preceptes que conformen l’eix del nostre comportament. Això es materialitza primer en la família, després en l’escola i així successivament en tots els àmbits socials. Aparellat al principi de l’obediència apareix el seu contrari, el de la desobediència, que pren forma quan no estem d’acord amb allò que se’ns imposa. El resultat del desacord dependrà de la coherència i racionalitat que legitimen, o no, tant a qui fa ús de l’autoritat com a qui desobeeix.

Sempre, però, el desobedient aconsegueix fer saber a qui ha de ser obeït el seu desacord, cosa que per si mateixa constitueix ja un triomf. En aquest sentit la desobediència esdevé un exercici de diàleg entre desiguals, entre qui exerceix l’autoritat i qui no. Obliga, però, a ambdues parts a un esforç de reflexió i a una autoanàlisi. D’una banda, el desobedient ha de saber mesurar el seu acte d’insubmissió i saber fins  on el pot portar. Per contra, el poder ha de ser capaç de revisar les seves accions i considerar-ne la seva legitimitat. La desobediència, com a dret democràtic que és, té un alt valor pedagògic pel que té d’exercici crític amb l’entorn i amb les diverses situacions que es poden anar produint.

El fet d’educar en la desobediència conté, en sí mateix, la transmissió d’una capacitat de crítica que les diverses institucions educatives, des de primària fins a les universitats -cadascú al seu nivell- han de patrocinar amb convenciment.

La soledat de Hopper

Edward Hopper (1882 1967) representava  la soledat de la persona en els Estats Units contemporanis. Un bar que obre de nit ens mostra un carrer buit i uns clients aïllats entre si. No hi ha comunicació i la llum és freda. Glaça la sang de l’espectador que sent el glavi de la soledat.

No va poder ser

Va ser un partit excepcional. Tot i així no vam poder mantenir els sis punts d’avantatge que dúiem de casa. Va quedar demostrat que estem a la seva alçada. A principis de temporada, però, ja hauríem signat amb aquest final.

Tenim un problema

Tenim un problema

 

És de tots coneguts que un dels drets que ens dóna la democràcia és el de donar el nostre vot a qualsevol dels candidats, a cap i, fins i tot, el de no donar-lo a ningú. L’abstenció és, doncs, un dret reconegut. Fins aquí, cap problema. L’abstenció, però, jo l’entenc com una opció conscient i amb tota la càrrega ideològica de qui vulgui expressar rebuig de l’actitud de qualsevol govern. En cap cas no l’entenc com a expressió del “tantmefotisme” propi de molts sectors de població. Sóc d’una generació que, malgrat que de resquitllada, va viure molt d’aprop el fet de no poder votar cap comici, simplement perquè el sufragi universal no es reconeixia i el sol fet de demanar-lo podia ser motiu de presó. Ara, quan veig el llastimós espectacle de la baixa participació en totes les eleccions i referèndums que se’ns posen pel davant no puc deixar de pensar en tota la gent que va donar fins i tot la vida per aconseguir els migrats drets que ens pertoquen. El punt culminant d’aquesta tendència el vam poder observar el diumenge passat amb motiu de les eleccions al parlament europeu.

Tenim un problema ja que aquest espectacle lamentable diu molt poc a favor dels qui hauríem de donar exemple davant dels qui podran votar en les futures conteses electorals. Es pot dir que els polítics que creen desafecció de tot el sistema. Però és clar que cal que la ciutadania ens posem les piles i que utilitzem els drets que tenim per aconseguir-ne encara més. Deia aquell que la política és massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics. Cal començar a fiscalitzar-los de debò.

Bàsquet 3×3 a Santpedor

Finalistes en 3×3 i finalistes en triples. Una fantàstica estadística

Imatge de les vacances I

Sopar d’espelmes

Sempre ve de gust un sopar d’espelmes al terrat, bona companyia i una ampolla de vi. La pega és que aquesta foto és de l’any passat

El llibre a la tauleta de nit

A la meva tauleta de nit hi tinc, més o menys com tothom, un despertador –l’única utilitat del qual és fer una estoneta el ronso abans de llevar-me perquè a partir de determinada hora els meus ulls ja estan oberts com taronges. Tinc, però, una debilitat, he de confessar-ho per vanitosa que pugui semblar. Sóc un dels milers de ciutadans d’aquest món que tinc sempre un llibre a la tauleta de nit. Així, d’entrada, podria semblar un costum saníssim i aquí se li podrien afegir una multitud d’adjectius cadascun dels quals caurien en el més espantós dels tòpics. Que si el llegir il·lustra, dóna cultura, obre portes, eixampla horitzons…tot un seguit de bajanades que, no per ser certes deixen de ser d’una carrincloneria d’allò més. El meu problema és que la quantitat de llibres als quals arribo a llegir-me’n la tercera part és irrisòria. I no diguem ja els que acabo. Aquí la cosa ja passa a ser dramàtica. L’al·ludit llibre es multiplica, aleshores, com en el miracle dels pans i els peixos. Puc arribar a tenir-hi una dotzena de toms, com més gruixuts millor –també ho he de confessar i en això participo del mite de la preocupació pel tamany de tot el gènere masculí- que probablement no acabaré mai. D’alguns d’ells ja sé que no passaré mai del primer capítol. (és el cas de l’Ulysses de Joyce. Ho he intentat del dret i del revés però no hi ha manera. Un altre de similar és el pèndol de Foucault, obra de la qual si que he aconseguit llegir-me’n més de la meitat, però d’això ja fa molts anys)

El cas, però, és que llegir unes quantes pàgines abans de tancar els ulls és quelcom que em relaxa. Un dia serà un llibre i l’endemà en serà un altre. D’això en diu ser tastaolletes. Però moltes vegades un sol capítol d’un llibre, ben paït, pot ser tan enriquidor com tot el Quixot (aquest ja no l’he intentat mai)

És greu, doctor?

Spotify: Escoltar música… legalment

Les diverses modalitats d’escoltar música per Internet no compleixen totes la legalitat vigent i fins i tot moltes d’elles ni tan sols compleixen amb cap mena de legitimitat. Fa un temps, però, ha sortit