Les campanades a l’agost

El pas del temps és cíclic i des de temps ancestrals havia estat lligat a les feines del camp, o sigui a les estacions de l’any, i sobre aquesta base s’establien les diverses fites que es van repetint any rera any. Seguint aquest patró, la data significativa que significava el tombant de cicle era a l’hivern, quan les feines del camp eren menys apremiants. Així, pels volts del solstici d’hivern tot es reiniciava de cap i de nou. Els nostres avantpassats tornaven a la feina refets després d’un període de descans relatiu durant el qual les condicions climàtiques feien aconsellable quedar-se a casa. Era el moment de fer les tasques de manteniment.

Avui dia, la naturalesa cíclica del temps no ha desaparegut, ni tampoc els seus lligams amb l’estacionalitat. El que sí que ha canviat, però, és el moment en que es produeix el tombant de cicle. Un fet cabdal que es produeix al llarg de l’estiu ve a trasmudar tots els nostres costums de tal manera que els canvis que es produeixen entre cicles són més importants que els que es donen amb el canvi d’any. Aquest fet no és altre que el de les vacances escolars, dins del qual -sempre que sigui possible- cal encabir-hi les familiars. Tot i que les modalitats vacacionals s’han diversificat fins a extrems inaudits, no hi ha família, amb nens o sense, que durant l’estiu no vegi alterat el seu dia a dia. A finals d’estiu és quan fem els bons propòsits de veritat i deixem els tòpics per cap d’any. Tant és així que potser hauríem de fer les campanades el trenta-u d’agost que, a més, és temps de raïm.