Behind blue eyes… brutal!

…sense comentaris

 

 

Ningú no sap què és, ser l’home dolent
Ser l’home trist darrera els ulls blaus
Ningú no sap que és ser odiat
Estar destinat a dir només falsedats

[Però els meus somnis no són tan buits
com sembla ser la meva consciència
Tinc hores, però solitàries
El meu amor és una venjança que mai no és lliure

Ningú no sap el que és tenir aquests sentiments
que jo tinc, i te’n dono la culpa
Ningú lluita amb tanta força contra la ira
Res de la meva pena i tristesa pot ser vist…
Quan se’m tanqui el puny, força’l a obrir-se
abans que el faci servir i perdi el seny
Quan somrigui, dóna’m males notícies
abans que em posi a riure i faci el ridícul
I si m’empasso res dolent
posa’m el dit a la gola
I si tremolo, sisplau dóna’m una manta
mantén-me calent, deixa’m el teu abric
Ningú no sap què és, ser l’home dolent
Ser l’home trist darrera els ulls blaus