Aquella nit de fa 20 anys…
Només fa vint anys i, malgrat tot, ja en fa vint anys d’aquella nit. El 9 de novembre de 1989. Va ser una nit que tots nosaltres teníem la percepció d’estar vivint un moment històric. Tots aquells que vam néixer a les primeres dècades de la segona meitat del S. XX hem viscut sota l’ombra de dues guerres que malgrat no haver-les patit directament han marcat profundament la nostra percepció de l’entorn i la nostra sensibilitat. La Guerra Civil, “la nostra”, i la II Guerra Mundial. Qualsevol fet que se’n derivés ens anava directament al moll de l’os. Berlín era el centre neuràlgic de la nostra por i de les nostres contradiccions i, en el fons, també de la nostra solidaritat. De viure sota pany i forrellat nosaltres en sabíem un munt, i els berlinesos també. Els acrònims Gestapo, Stasi o qualsevol d’altre formaven part dels nostres dimonis particulars, això si, a distància, i que no es diferenciaven gens dels casolans.
