Bàsquet 3×3 a Santpedor

Finalistes en 3×3 i finalistes en triples. Una fantàstica estadística

Sopar d’espelmes

Sempre ve de gust un sopar d’espelmes al terrat, bona companyia i una ampolla de vi. La pega és que aquesta foto és de l’any passat

El llibre a la tauleta de nit

A la meva tauleta de nit hi tinc, més o menys com tothom, un despertador –l’única utilitat del qual és fer una estoneta el ronso abans de llevar-me perquè a partir de determinada hora els meus ulls ja estan oberts com taronges. Tinc, però, una debilitat, he de confessar-ho per vanitosa que pugui semblar. Sóc un dels milers de ciutadans d’aquest món que tinc sempre un llibre a la tauleta de nit. Així, d’entrada, podria semblar un costum saníssim i aquí se li podrien afegir una multitud d’adjectius cadascun dels quals caurien en el més espantós dels tòpics. Que si el llegir il·lustra, dóna cultura, obre portes, eixampla horitzons…tot un seguit de bajanades que, no per ser certes deixen de ser d’una carrincloneria d’allò més. El meu problema és que la quantitat de llibres als quals arribo a llegir-me’n la tercera part és irrisòria. I no diguem ja els que acabo. Aquí la cosa ja passa a ser dramàtica. L’al·ludit llibre es multiplica, aleshores, com en el miracle dels pans i els peixos. Puc arribar a tenir-hi una dotzena de toms, com més gruixuts millor –també ho he de confessar i en això participo del mite de la preocupació pel tamany de tot el gènere masculí- que probablement no acabaré mai. D’alguns d’ells ja sé que no passaré mai del primer capítol. (és el cas de l’Ulysses de Joyce. Ho he intentat del dret i del revés però no hi ha manera. Un altre de similar és el pèndol de Foucault, obra de la qual si que he aconseguit llegir-me’n més de la meitat, però d’això ja fa molts anys)

El cas, però, és que llegir unes quantes pàgines abans de tancar els ulls és quelcom que em relaxa. Un dia serà un llibre i l’endemà en serà un altre. D’això en diu ser tastaolletes. Però moltes vegades un sol capítol d’un llibre, ben paït, pot ser tan enriquidor com tot el Quixot (aquest ja no l’he intentat mai)

És greu, doctor?

Spotify: Escoltar música… legalment

Les diverses modalitats d’escoltar música per Internet no compleixen totes la legalitat vigent i fins i tot moltes d’elles ni tan sols compleixen amb cap mena de legitimitat. Fa un temps, però, ha sortit

La volta dels 25

Ahir es va saber la notícia. El periodista manresà Marc Serena ha guanyat el premi Travel Blogger Awards en la seva categoria de millor blog en llengua no anglesa pel seu bloc “La volta dels 25″. Aquests premis vindrien a ser com els “Òscars” de la blogosfera. Quan en Marc va fer vint-i-cinc anys va decidir fer la volta al món i entrevistar a vint-i-cinc joves de la seva mateixa edat i del mateix nombre de països de tots els continents. I, a més, ve proposar-se escriure les seves vivències en un blog que ell anomena qaudern de viatge.

googlejar

Una de les accions més habituals entre els estudiants, els docents, els investigadors, els periodistes, i de tants d’altres sectors és la de buscar informació sobre temes diversos. Per poc informats que estiguem sabrem que, de lluny, l’eina més utilitzada per a dur a terme aquesta tasca és el google, el buscador d’internet més universal. Introduir-hi qualsevol paraula per trobar-ne els seus referents a la xarxa s’ha converetit en quelcom quotidià que cada dia es repeteix milions de v egades a tot el món. L’absoluta majoria d’idiomes en tenen la seva versió. Tant és així que el concepte de buscar al google ha donat ja lloc al verb corresponent: googlejar.

20 anys de web

20 anys de web

La setmana passada, el dia 14, es van complir els 20 anys del que en podríem dir el primer web. Tim Berners-Lee va ser qui va revolucionar el món amb aquesta eina que representava una nova manera de difondre la informació. Segons ell mateix, el que pretenia era crear un espai creatiu que permetés editar i compartir la informació. Aquell primer “esborrany encara es pot trobar avui a la xarxa a  ‘http://info.cern.ch/hypertext/WWW/TheProject.html’.

Riure’s del mort i de qui el vetlla

Una qualitat que tenen els homes i dones que han sobresortit, és que fan que allò difícil sembli fàcil. I més quan es tracta d’enormes personalitats que amb les seves qualitats omplen tot l’espai que els envolta i cobreixen amb una pàtina de saviesa als qui l’escolten.

Viure un moment irrepetible

La setmana passada el meu fill d’11 anys ens va dir que havia de plegar molt puntual a l’escola perquè volia veure l’acte de presa de possessió del nou president dels Estats Units. Tal i com diu l’expressió popular, em vaig quedar de “pasta de moniato” ja que el que t’esperes és que un preadolescent et parli del Messi o de la PSP.

Qüestió d’etiquetes

El món, el nostre entorn més immediat i el més llunyà, tendeix cada vegada més a dividir-se en col·lectius. És una manera de classificar el personal evidenciant-ne alguna particularitat.